Dialecte i Estàndard : els verbs

Hi ha formes dialectals que es poden utilitzar sempre, mentre que d’altres és millor carviar-les quan es tracta d’escrits formals.

CORRECTES EN TOTES LES SITUACIONS

• Conjugacions amb “E” de tenir/venir: tenc,vénc,tengut,vengut,…
• Els perifràstics  vares, vàrem, vàreu i  varen
• Els participis fuit i duit
• (jo) cap, rep, corr, menj, compr, pitj, salv, ompl, …
• (jo) suu, tus, som, puig, prou
  
• (jo) estudii, confii, … ²
• (jo) servesc, partesc, afegesc, …
• servesqui, partesqui, afegesqui, …
• estam, estau
• cantam, cantau, cantàs, cantassis, cantàssim, menjam, menjau, …
• nasqueres, nasqué, nasquérem, …
• facem, faceu, facin
  
• visquin

CORRECTES, PERÒ EN ESCRITS FORMALS MILLOR CANVIAR-LES

• enrecordar-se¹, enriure’s, empenedir-se

     ⇒ recordar, riure’s, penedir-se

• Infinitius cabre, sabre

     ⇒ caber, saber

• Participis complit,establit,oferit

     ⇒ complert, establert, ofert

• Presents acabats en IM,IS s’han de canviar per EM,EU :

     feim, feis          ⇒ fem, feu

     deim, deis       ⇒ diem, dieu

      queim, queis   ⇒ caiem, caieu

       reim, reis         ⇒ riem, rieu

…

• L’imperatiu ha de passar a escriure’s complet (sense ometre la s) :
  

     digue’m   ⇒ digues-me

      digue-li    ⇒ digues-li

       …

 

*** SEMPRE INCORRECTES ***

• No s’accepten gerundis acabat en GUENT/QUENT
• No s’accepten esteim ni esteis ³ (Han de ser estam i estau)
• Atenció a no canviar incorrectament qualque vocal per la vocal i : seré, seràs, seria, series, … estaré, estaràs, estaria, estaries, …
• Atenció a les formes acabades en VEN. Només són correctes si l’infinitiu acaba en VAR. Per tant són correctes : proven, arxiven, beuen, mouen, diuen, …
• No s’accepten les formes acabades en V : Per tant han de ser : prou,lleu,arxiu,…
• Atenció a l’abús d’utilitzar formes amb GU. En general, les formes amb GU només són correctes per a verbs velars (també voler i, en part, saber). Un verb velar és el que té la primera persona del present acabat en c (excepte sc). Per tant, són velars : estigues (estic), tengui (tenc),  diguessin (dic), conegué (conec), volguéssiu, sàpigues, … En canvi, no són verbs velars : sentís (sent), partíssiu (partesc),…
• El verb haver no té formes acabades en GUI : Per tant han de ser : hagi, hagis, hàgim, hàgiu, hagin
• No s’accepten parescut ni aparescut (Han de ser paregut i aparegut)

 

 

 

1. Exemple :
   1. Informal :  Te n’enrecordes
   2. Formal :  Te’n recordes
2. No confondre amb el present de subjuntiu, el qual va amb dièresi : estudiï, confiï, …