Dialecte i Estàndard

Hi ha formes dialectals que es poden utilitzar sempre, mentre que d’altres és millor canviar-les quan es tracta d’escrits formals.

CORRECTES EN TOTES LES SITUACIONS

• sembrar-lo (Pronom, referit a un objecte concret, ex.: arbre )
  
• va explicar-ho (Pronom, referit a un objecte abstracte, ex : tema)
• desset, devuit, denou
• boscos, textos, desitjos, …
• meva, teva, seva, …
• qualque, qualcú, …

 

 

CORRECTES, PERÒ EN ESCRITS FORMALS MILLOR CANVIAR-LES

• es¹, sa, ses, so, sos

     ⇒ el, la, els, les

• lo que dic, tot lo dia

      ⇒ això que dic, tot el dia

• na Maria, en Pere

     ⇒ Maria, Pere (sense articles)

• ús preferent del jo

      ⇒ ús preferent del mi

• noltros, voltros

      ⇒ nosaltres, vosaltres

• Davant verb : me, te, se, mos², vos

      ⇒ em, et, es , ens, us

• manco, almanco, …

      ⇒ menys, almenys, …

• dematí, dedins, defora

     ⇒ matí, dins, fora

• envant, enrere

     ⇒ endavant, endarrere

• la me dónes (CD+CI, ordre dialectal)    

     ⇒  me la dónes (CI+CD)³

• a / en / amb / de   +    que

      ⇒ que⁴

 

1. L’article pronunciat [ets] s’escriu “es” (Ex.: es al·lots).
   
2. Segons la normativa, la forma mos (variant de nos) no està acceptada.
3. Excepció : quan s’ha produït la transformació de li en hi. En aquest cas l’ordre queda sempre fixat a CD+CI (ordre dialectal).
4. Caiguda de preposicions davant “que“. Ex.: Ells tenen interès en que hi hagi acord → Ells tenen interès que hi hagi acord