Dialecte i Estàndard

Hi ha formes dialectals que es poden utilitzar sempre, mentre que d’altres és millor substituir-les quan es tracta d’escrits formals.

ACCEPTAT EN TOTES LES SITUACIONS
  • sembrar-lo (Pronom, referit a un objecte concret, ex.: arbre )
  • va explicar-ho (Pronom, referit a un objecte abstracte, ex : tema)
  • desset, devuit, denou
  • boscos, textos, desitjos, …
  • meva, teva, seva, …
  • qualque, qualcú, …

 

 

 ACCEPTAT, PERÒ EN ESCRITS FORMALS MILLOR CANVIAR PER  ⇒
  • es1, sa, ses, so, sos

     ⇒ el, la, els, les

  • lo que dic, tot lo dia

      ⇒ això que dic, tot el dia

  • na Maria, en Pere

     ⇒ Maria, Pere (sense articles)

  • ús preferent del jo

      ⇒ ús preferent del mi

  • noltros, voltros

      ⇒ nosaltres, vosaltres

  • Davant verb2 : me, te, se, mos, vos

      ⇒ em, et, es , ens, us

  • manco, almanco, …

      ⇒ menys, almenys, …

  • dematí, dedins, defora

     ⇒ matí, dins, fora

  • envant, enrere

     ⇒ endavant, endarrere

  • la me dónes (CD+CI)    

     ⇒  me la dónes (CI+CD)3

  • a / en / amb / de   +    que

      ⇒ que4

 

  1. L’article pronunciat [ets] s’escriu “es” (Ex.: es al·lots).
  2. Exemple : mos n’anam → ens n’anam
  3. Excepció : quan s’ha produït la transformació de li en hi. En aquest cas l’ordre queda fixat a CD+CI (o sigui, com l’ordre dialectal)
  4. Caiguda de preposicions davant “que“. Ex.: Ells tenen interès en que hi hagi acord Ells tenen interès que hi hagi acord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *