Qui som

Després de segles d’influència i opressió per part del castellà, el mallorquí (o català de Mallorca), ha resistit més bé del que podríem pensar. Podria haver passat com amb altres llengües que ja estan a punt d’extingir-se però el català a Mallorca continua ben viu, encara que, això sí, amenaçat. És responsabilitat de tots nosaltres que el mantinguem en bon estat, començant pel nostre parlar diari.

Record quan era nin que a Manacor tothom utilitzava la forma castellanitzada “Dios” per acomiadar-se. Un dia el jovent va començar a recuperar el nostre “Adéu”, cosa que inicialment estranyava molt a la gent gran. Amb el pas dels anys la paraula correcta es va arribar a imposar i ara tots els manacorins la utilitzen amb completa normalitat.

No som cap lingüista, simplement m’agrada la meva llengua. Amb una mica de compromís, podem anar recuperant les nostres paraules de la suplantació que ha anat fent el castellà. Aquest és un dels objectius d’aquest bloc : proposar alternatives correctes als castellanismes i que resultin properes al parlar dels mallorquins.

Com que el parlar no es corregeix d’un dia per l’altre, he distingit entre els castellanismes de cada dia (que podrien ser els primers a corregir) i altres castellanismes.

També hi trobareu recomanacions sobre els dubtes que tenim els mallorquins a l’hora de triar entre català estàndard i català dialectal, així com els errors més habituals que cometem.

La informació aquí publicada ha estat comprovada amb els diccionaris. I ja ho sabeu : qualsevol aportació que faceu serà benvinguda i ajudarà a millorar aquest bloc.

Som-hi !

 

5 respostes a «Qui som»

  1. Ep. Molt encertat i adient aquest bloc. El català no disposa de bona salut i qualsevol gest, acció no just és benvinguda diria que necessària. Bona proa i millors vents en aquesta singladura.

  2. Bon dia

    Qualques comentaris pel vostre siti que és molt interessant.

    Això no és l’important! o Això RAI!
    » Tot menos tu. Tots exceptAT tu. Tots llevat de tu. Tots fora tu/Tots enfora de tu
    » Estam a menos 2 graus. SOM a 2 graus SOTA/DAVALL zero

    York no és català i sols és el que no és “serrano” (sec)

    *passar-s’ho bé: passar-la bé, xalar

    *Vaja! : caram!

    *bicho: bestiola

    *donar-se compte: adonar-se, témer-se Bal.

    *guapo: bonic, polit, xamós, joliu

    *marxa, *marxós, *acudit, *broma, *ganga, *penya, *trasto: catanyol (vegeu el meu llibre ‘Escriure en català al Rosselló” disponible a la secció Arxiu, en el grup “Aprenguem la nostra pròpia llengua” a Facebook)

    corba no vol dir revolt (d’un camí)

    ‘l’article salat s’hauria de contreure : a+es=as” : en català els articles s’aglutinen…

    Són normatius de ple dret:

    na Maria, en Pere
    ⇒ Maria, Pere (sense articles)

    ús preferent del jo
    ⇒ ús preferent del mi

    manco, almanco

    Davant verb2 : me, te, se, mos, vos
    ⇒ em, et, es , ens, us

    dematí, dedins, defora
    ⇒ matí, dins, fora

    envant, enrere

    mos n’anam

    És una falta, en tots els registres “Ells tenen interès *EN QUE hi hagi acord”

    Manca l’imperatiu (antic i clàssic conservat també en Val. i Ross.) de Estar: està (tu) per estigues, i Estau (o Esteu??) per Estigueu

    Manca la conjugació no incoativa de Llegir, Tenyir, etc (llig, lliges, lligen, lligi, etc.)

    Cabre o valdre valen tant en normatiu com Caber o Valer

    Els participis complert,establert són dialectals i no clàssics, doncs a evitar, pels bons i també valencians: complit,establit. oferit potser sí que s’ha d’evitar…

    hàgim, hàgiu O Haguem, hagueu (s’empren en balear?)

    1. Gràcies Pep, per les teves aportacions.

      Tens raó que aquí a Mallorca utilitzam molt el verb témer-se (donar-se compte), però vaig decidir no posar-lo al blog perquè al diccionari.cat no apareix aquest significat (!?).
      En el blog intent aportar solucions a l’ús de castellanismes amb paraules i expressions que s’utilitzen habitualment a Mallorca. El català és molt ric i la meva idea no és recollir totes les possibilitats que té. No obstant això, està molt bé conèixer les diferents expressions de l’idioma per designar un mateix concepte.
      Pel que fa a les formes dialectals mallorquines, som conscient que estan acceptades. Simplement faig una proposta d’usar algunes formes estàndard en situacions formals per tal de garantir la unitat d’aquest estàndard. Em vaig basar, en part, en el llibre d’estil d’IB3. Ara que ho dius, estaria bé que especifiqués en el blog les fonts que he consultat perquè així quedi més clar.

      Gràcies pel teu interès. És un plaer parlar amb persones que estimen la nostra llengua.

      Salut i força!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *